Las definiciones

Practicar definicions de paraules és una bona manera d’aprendre a expressar idees precises i a redactar textos més llargs després.

Us explico aquí les parts que han de tenir les definicions que treballarem a classe com a exercici d’escriptura:

1.- Classificar: Cal classificar la paraula a definir amb un hiperònim que ens centri l’atenció en el tipus d’objecte que és. Per exemple: si cal definir ‘llapis’, començarem dient “eina d’escriptura”; si cal definir ‘taula’, començarem dient que és un “moble”…

2.- Descriure les característiques principals de la paraula que siguin aplicables a totes les de la família. Per exemple: si estem definint ‘taula’ evitarem dir que té quatre potes perquè hi ha taules amb divers nombre de potes, però sí direm que consta d’una superfície horitzontal per realitzar-hi activitats al damunt perquè totes la tenen.

3.- Dir per a què serveix, en cas que l’objecte a definir ho permeti.

Hi ha altres normes que també cal observar:

-no es pot utilitzar a la definició cap paraula de la mateixa família de la paraula que s’està definint,

–no es pot començar amb el verb “ser” (perquè aleshores estem fent una oració i no una definició),

-s’ha de redactar tot en una sola oració amb connectors entre les característiques.

Per exemple: “Taula:  moble que consta d’una superfície plana, subjectada per uns suports a una altura d’un metre aproximadament i que serveix per realitzar-hi tasques al damunt o desar-hi objectes.”

I per últim, si la paraula a definir és un concepte lingüístic o gramatical o pertany a un examen, cal aportar un exemple que demostri la definició que n’has fet.

Per començar, prova a practicar amb les definicions dels següents parells de paraules. Sobretot, pensa abans i redacta després!

-maduixa/cirera

-col/enciam

-finestra/balcó

-cabra/ovella

-paraigües/paracaigudes

No val mirar el diccionari!

Familias de textos

Hi ha moltíssims tipus de textos: cartes,  mails, llistes de la compra, notes a companys, factures, cartes comercials, reclamacions, notícies de diaris, opinions en un xat, crítiques de cinema, xerrades amb amics, entrevistes… I poden ser orals, escrits o audiovisuals. Però tots, tots, s’ajusten al model de cadascuna d’aquestes cinc famílies. Només cal pensar-hi una miqueta i ja veureu que no és difícil esbrinar de quin tipus són:

Us deixo aquí també un quadre-resum amb les principals característiques dels textos:

I per últim, us deixo una presentació per aprofundir en els diversos tipus de texos que hi ha:

La carta, el sobre y la postal

He trobat aquesta informació sobre la carta, el sobre i la postal que us poden servir per acabar d’entendre com funciona la correspondència informal.

Recordeu que per escriure un mail cal agafar el model de la carta i no posar la data perquè l’ordinador ja la posa. Tampoc cal el sobre i, de moment, només s’hi pot posar el nom i no la firma.

La informació l’he trobada en AQUEST ENLLAÇ, on també hi ha exercicis suggerits per si voleu practicar.

LA CARTA.

Hoy. Casi no se usa y cada vez se hará menos, pero si lo hacemos reflejará cómo somos.

Clases de cartas.

1) Amistosas o familiares. Las que mandamos a personas con las que tenemos confianza. La familia o los amigos.

2) Relaciones sociales. Las que mandamos a la familia o amigos con motivo de un bautizo, cumpleaños, boda…

3) Comerciales o profesionales. Las que utilizan las empresas o bancos.

4) Circulares. Cartas para muchas personas al mismo tiempo.

Cómo escribir una carta amistosa.

-Forma:

· Escribirla a mano, es más personal.

· En la parte superior se pondrá lugar y fecha.

· En el encabezamiento puede ir la dirección del destinatario.

· Después irá el saludo: Hola:, Querido…, Estimado…

· El cuerpo llevará la información deseada.

· La despedida: Un abrazo, Besos, Hasta pronto…

· Terminaremos con la firma (Sin apellidos).

· El lenguaje será sencillo, familiar y correcto.

La presentación. Pasos.

· Haremos un borrador, lo corregiremos y lo pasaremos a limpio.

· Repartiremos bien el texto en el papel.

· Dejaremos márgenes, sobre todo a la izquierda.

· Evitaremos las tachaduras y las faltas de ortografía.

El sobre y el sello.

-La dirección. Irá hacia la derecha y en la parte de abajo del sobre.

El remite. Se pondrá en la solapa posterior del sobre.

El sello. Va en la parte superior derecha.

LA POSTAL

La postal. Se usa para saludar a personas conocidas o familiares, sobre todo en vacaciones.

Realización:

· El texto a la izquierda. Corto, sencillo y expresivo.

· Se usará un lenguaje familiar.

· La dirección irá a la derecha.

· El sello en el ángulo superior derecho.

Análisis y comprensión de textos

Aquestes pautes que deixo aquí són les que utilitzo al Batxillerat per ensenyar-vos a reflexionar sobre els textos i la relació que tenen les diferents parts que els composen. Les aplico a tots els tipus de textos que hi ha, fins i tot els literaris, ja que la reflexió sobre l’Adeqüació del text, comporta el coneixement del context literari; la reflexió sobre la Coherència, comporta la relació amb el gènere literari i les seves particularitats i la reflexió sobre la Cohesió, comporta l’apreciació dels mecanismes lingüístics, incloses les figures literàries.

El fet de resumir les preguntes d’anàlisi en un sol full,  us en facilita la memorització i per tant, en facilita la seva aplicació sistemàtica, fent que el fet de reflexionar sobre els textos sigui una pràctica habitual a les meves classes. Això dóna peu, com anireu comprovant, a comprendre molt millor els textos de totes les matèries i a millorar notablement la reflexió necessàra abans d’escriure un text o de contestar una pregunta d’examen.

Com que són unes pautes força senzilles d’aplicar i el sistema d’autopreguntes aplana el camí, també acostumo a introduir  aquesta pauta a 3er i 4rt d’Eso i així vaig familiaritzant-vos amb l’anàlisi i comentari de textos que cal a Batxillerat.  Voldria afegir que el punt de partida de l’elaboració d’aquesta pauta és d’un llibre que l’Editorial Santillana va plantejar per al primer Batxillerat LOGSE. A mi, tal i com està ara, em va bé, i a vosaltres, quan us hi acostumeu, ja veureu que també.

Modelo de análisis textual